Ibers
Diumenge 21 d'abril 2013
Es ven bé que avui puc arribar a dir que me n'aniré a dormir sabent una cosa més. Segurament em passa cada dia, però avui en sóc conscient i m'agrada el que he après. Avui festa familiar, la meva cunyada l'Anna va fer cinquanta anys fa dos dies i avui pares, germans, germanes, cunyats, cunyades, nebots i nebodes han preparat festa grossa. Festa d'aquestes que en diuen sorpresa i ha resultat prou bé. Reconec que aquesta família ho saben fer. Guarden bé els secrets i això que som molta gent. Hem anat a la fortificació ibèrica del Turó de Montgròs a El Brull, citada per Titus Livi i considerada com a capital dels ausetans durant la conquesta romana al segle tercer abans de Crist. Sempre m'havia cregut que la capital dels ausetans era Ausa i es veu que no és cert del tot, però, de totes maneres, no ho tinc tan clar, encara que no ho sembli, també sóc historiador. Titus Livi ho deu referenciar com a darrer reducte dels rebels durant la conquesta i com a plaça forta a assetjar i a abatre. El romà considera la fortificació a les seves cròniques com a capital dels ausetans i no acabo d'entendre massa perquè. La resta dels poblats, inclosa la mateixa Ausa, es devien anar a refugiar a la fortificació per fugir dels romans i la plana devia quedar gairebé deserta. Visita guiada. Un bon guia amè i didàctic. A vegades costa trobar gent així. Fortificació de recer dels indígenes i nous coneixements sobre una cultura ibera que desconec força i tampoc era molt sabedor que aquesta gent construïen fortificacions tan sòlides i tan ben pensades com aquestes per aixoplugar-se i defensar-se dels invasors. Sempre havia entès que vivien en poblats enlairats amb poca capacitat defensiva i que la seva estructura social era força primitiva a les tribus de l'interior i més evolucionada a les tribus de la costa. Es veu que els ausetans van donar més feina als romans de la que en principi s'havien pensat. Recomano la visita encara que hom vegi quatre rocs enlairats i encaixonats configuratius d'una muralla i calgui un xic d'imaginació per tindre una visió global de com devia haver estat tot plegat. Llavors tots a dinar a Sant Julià de Vilatorta i demà dilluns.
Es ven bé que avui puc arribar a dir que me n'aniré a dormir sabent una cosa més. Segurament em passa cada dia, però avui en sóc conscient i m'agrada el que he après. Avui festa familiar, la meva cunyada l'Anna va fer cinquanta anys fa dos dies i avui pares, germans, germanes, cunyats, cunyades, nebots i nebodes han preparat festa grossa. Festa d'aquestes que en diuen sorpresa i ha resultat prou bé. Reconec que aquesta família ho saben fer. Guarden bé els secrets i això que som molta gent. Hem anat a la fortificació ibèrica del Turó de Montgròs a El Brull, citada per Titus Livi i considerada com a capital dels ausetans durant la conquesta romana al segle tercer abans de Crist. Sempre m'havia cregut que la capital dels ausetans era Ausa i es veu que no és cert del tot, però, de totes maneres, no ho tinc tan clar, encara que no ho sembli, també sóc historiador. Titus Livi ho deu referenciar com a darrer reducte dels rebels durant la conquesta i com a plaça forta a assetjar i a abatre. El romà considera la fortificació a les seves cròniques com a capital dels ausetans i no acabo d'entendre massa perquè. La resta dels poblats, inclosa la mateixa Ausa, es devien anar a refugiar a la fortificació per fugir dels romans i la plana devia quedar gairebé deserta. Visita guiada. Un bon guia amè i didàctic. A vegades costa trobar gent així. Fortificació de recer dels indígenes i nous coneixements sobre una cultura ibera que desconec força i tampoc era molt sabedor que aquesta gent construïen fortificacions tan sòlides i tan ben pensades com aquestes per aixoplugar-se i defensar-se dels invasors. Sempre havia entès que vivien en poblats enlairats amb poca capacitat defensiva i que la seva estructura social era força primitiva a les tribus de l'interior i més evolucionada a les tribus de la costa. Es veu que els ausetans van donar més feina als romans de la que en principi s'havien pensat. Recomano la visita encara que hom vegi quatre rocs enlairats i encaixonats configuratius d'una muralla i calgui un xic d'imaginació per tindre una visió global de com devia haver estat tot plegat. Llavors tots a dinar a Sant Julià de Vilatorta i demà dilluns.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada