Un moment que m'agrada

Dilluns 22 d'abril 2013

Aquestes ratlles les escric el dimarts i són pensades dilluns. El dilluns estava una mica refredat. Tarda de relatiu descans. Anar a dormir més o menys a la mateixa hora. Res d'interessant. Vida quotidiana en estat pur. L'hora d'anar a dormir és un moment que m'agrada, com m'agrada sentir la frescor de la matinada a l'estiu quan vaig a treballar. Són moments que et fan adonar que estàs viu i que formes part de la vida. Segurament és una ximpleria tot plegat, però és com aquell cafè que el cos necessita perquè hi està acostumat i esperes aquella hora en candeletes, el mateix em passa quan me'n vaig a dormir. No és pas per la son que pugui tenir o pel cansament acumulat durant el dia, m'agrada pel ritual que em suposa: posar la ràdio escoltar-la una estona, poca, de panxa enlaire i tombar-me cap a la dreta i agafar el son tot escoltant en Barril. Moment de relaxació total, de vigília, d'estat que t'apropa al no res amb certa certesa que l'endemà despertaràs; a vegades penso que la mort deu ser quelcom semblant sense despertar. Deixar els problemes de banda, únic moment de desconnexió real, estat semi oníric gairebé religiós que et fa caure als braços reparadors de Morfeu.