Nord enllà

Dimecres 10 d'abril 2013

Com m'agradaria allunyar-me nord enllà on diuen que la gent és ... deia l'Espriu en la particular visió pessimista del món i de la realitat. Li va tocar viure temps molt difícils. Diuen que a tot arreu és igual i passa el mateix. Aquesta excusa no em val. Em pot valdre que hi ha de tot a tot arreu i que l'aplicació les mesures correctores i penals són diferents segons el país on vius. El matís és important. És palpable que a tots els territoris que actualment conformen el Reino de España el desori és important. Estat de fireta sacramental. País de botigueta del senyor Esteve. Justícia injusta de jutges i fiscals de sarsuela. Imputats que no es condemnen o s'absolen sense més ni més. Fills, gendres, amics, amiguets, amistançades ... de tot hi ha al país de les meravelles. Espies i fons públics per esberlar matusserament processos sobiranistes. Tot s'hi val. Fins i tot publicar notícies que no poden ser falses però que tampoc són veritat del tot i poder escudar-se amb argumentacions d'exemplaritat exquisida com dir que els periodistes no poden tenir certesa absoluta sobre el que publiquen i que la intenció no és calumniar, és informar i es quedin tan tranquils i no calen explicacions; potser no, sempre seran una mentida o una justificació, encara pitjor. La justificació em sona radicalment cristiana. La mentida la considero humana. La finalitat és la mateixa: amagar la realitat. Alguna hora ho ampliaré. País de botiguers pagadors de peatges englobat dins un Estat sacramental Sud enllà.