Plaça
Dissabte 13 d'abril 2013
A Vic se sol dir sempre anar a plaça, ens trobem a plaça, quedem a plaça ... Estructura urbana purament humanista filla i hereva de l'àgora grega. Mediterrània manllevada pels pobles del nord enllà. Centre de trobada, de festeig, de juguesques, de disputes i de mercadeig. Les places són boniques. Denoten el caràcter del poble o del barri. La de Vic és de les més interessants que es poden veure. Potser algú em dirà que són millors la piazza dil Campo de Siena o la plaza Mayor de Salamanca, segurament són molt més espectaculars, segur. La plaça de Vic és un entremig, no és ni això ni allò. És bella i hom s'hi troba bé quan la contempla o s'hi atura a seure's en alguna de les cares terrasses dels cafès. Diria que li manca la senzillesa que solen tenir les places dels pobles petits i moltes dels barris de Barcelona. Vic és ciutat comtal i la plaça està a l'alçada. A Barcelona mateix, qui no li agrada seure's a Sant Pere les Puelles de la Ribera, a la plaça Amorós del Poble Sec, a la de Santa Maria del Mar, a la plaça Constància de les Corts, a la plaça de les Olles al cor mateix de la Ribera o les del Sol i del Diamant de Gràcia? Me'n descuido moltes, ho sé, unes per oblid i moltes perquè no hi estat mai. Trobo que totes són font de vida i d'identitat. Em sobta que a l'eixample no existeix cap plaça on hom hi pugui estar bé. És cert que havia estat concebut en principi perquè els espais interiors de les illes fossin espais públics i la cobdícia ho va frustrar, també cal dir-ho i els pocs espais que s'han conservat com el de la torre de les aigües, són una delícia i mostren allò del que podia haver estat i no ha estat. Ni Tetuan, ni Enric Granados i molt menys les Glòries són espais grats. L'eixample, espai de carrers amples i lluminosos, estèticament nets i ordenats, em resulta un espai concebut per viure de cara endins allunyat del món viu de l'espai públic més desendreçat de les places, de les àgores, i dels carrers antics i foscos que conflueixen a l'espai lluminós de retrobament: la plaça.
A Vic se sol dir sempre anar a plaça, ens trobem a plaça, quedem a plaça ... Estructura urbana purament humanista filla i hereva de l'àgora grega. Mediterrània manllevada pels pobles del nord enllà. Centre de trobada, de festeig, de juguesques, de disputes i de mercadeig. Les places són boniques. Denoten el caràcter del poble o del barri. La de Vic és de les més interessants que es poden veure. Potser algú em dirà que són millors la piazza dil Campo de Siena o la plaza Mayor de Salamanca, segurament són molt més espectaculars, segur. La plaça de Vic és un entremig, no és ni això ni allò. És bella i hom s'hi troba bé quan la contempla o s'hi atura a seure's en alguna de les cares terrasses dels cafès. Diria que li manca la senzillesa que solen tenir les places dels pobles petits i moltes dels barris de Barcelona. Vic és ciutat comtal i la plaça està a l'alçada. A Barcelona mateix, qui no li agrada seure's a Sant Pere les Puelles de la Ribera, a la plaça Amorós del Poble Sec, a la de Santa Maria del Mar, a la plaça Constància de les Corts, a la plaça de les Olles al cor mateix de la Ribera o les del Sol i del Diamant de Gràcia? Me'n descuido moltes, ho sé, unes per oblid i moltes perquè no hi estat mai. Trobo que totes són font de vida i d'identitat. Em sobta que a l'eixample no existeix cap plaça on hom hi pugui estar bé. És cert que havia estat concebut en principi perquè els espais interiors de les illes fossin espais públics i la cobdícia ho va frustrar, també cal dir-ho i els pocs espais que s'han conservat com el de la torre de les aigües, són una delícia i mostren allò del que podia haver estat i no ha estat. Ni Tetuan, ni Enric Granados i molt menys les Glòries són espais grats. L'eixample, espai de carrers amples i lluminosos, estèticament nets i ordenats, em resulta un espai concebut per viure de cara endins allunyat del món viu de l'espai públic més desendreçat de les places, de les àgores, i dels carrers antics i foscos que conflueixen a l'espai lluminós de retrobament: la plaça.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada