Mestres

Dijous 4 d'abril 2013

Dia gairebé passat a Barcelona. No podria viure sense el contacte permanent amb Barcelona. Sempre torno a Vic, al cau. He anat a la presentació de l'exèrcit de les tenebres al col.legi Santa Anna, al cor de l'eixample antic, el que m'agrada. Gent catalana. Classe mitjana en estat pur que ens portarà a on hem d'arribar perquè el seu món es comença a esfondrar i no estan disposats a permetre-ho. Ho veig així de clar i no cal que se'm disculpi la crueltat. La presentació impecable i bona. En Xavier, el mestre, i l'editora. El mestre, i no dic professor, vull incidir amb el matís - les paraules i llur significat són importants -és una figura important, com la del pare i et determina la vida en positiu o en negatiu. El mestre com a referent i per ser referent també cal la implicació de l'alumne i en aquest cas, en aquesta publicació he vist que es dóna d'una manera esplèndida. En Xavier ha tingut un referent i s'ho han passat bé ambdós. Els considero afortunats i, pel que fa al meu nebot, tenir un mestre, un referent, és un privilegi que jo també vaig tenir ... una altra absència lògica ... en Xavier ha gaudit d'un mestre laic i jo d'un jesuïta ... altres temps ... altres èpoques ... altres inquietuds. El que resta a la vida i el que crea pòsit són els referents, saber on tenim el nord, el sud, l'est i l'oest  és feina nostra, evidentment, però els bons mestres en són partícips ... els pares una altra història, no són punts cardinals, són el centre. A vegades m'empatollo, perdoneu.