El silenci

Dimarts 16 d'abril 2013

Dia de vaga a Catalunya Ràdio. Hi estic d'acord. S'ha de reivindicar sempre. Dia especial. He posat RAC1, però al cap de pocs segons he tornat a canviar d'emissora. No m'ha donat la gana d'escoltar en Basté i no és res personal contra ell, només faltaria. M'ha entrat una mena de sentiment de dignitat i de resistència. No puc donar negoci, mentre me'n pugui estar i tingui capacitat i possibilitat d'elecció, a un grup editorial que posa tantes traves al procés sobiranista del meu país. Bé el matí de Catalunya Ràdio, el condueix en Fuentes i no peca pas per ser un sobiranista de pedra picada. A vegades les coherències s'aguanten per un fil i són molt personals. Per coherència he tornat a Catalunya Ràdio perquè estic totalment en contra de subvencionar amb els meus impostos al Grup Godó i em molesta molt la seva incoherència. No són una empresa privada? Els recursos se'ls han de generar ells i, si no poden, que pleguin. Coherència empresarial.

Ha estat bé. Música lleugera tot el dia. Va bé trencar hàbits un dia i deixar d'escoltar masses notícies, debats, polèmiques, trivialitats ... i donar pas a la música poc escoltada habitualment. Música de tot tipus, de totes les èpoques i estils. Moltes cançons que havia ballat lent i ràpid, en dèiem llavors. Acostumat a Bach, a Beethoven o a Vivaldi, és grat menjar potingues i fer pair menges diferents a l'estomac. Haig de dir que al final m'he enfitat. Hauré de tornar a la dieta clàssica de sempre i prendre polvos d'Eno. A hores d'ara estic escrivint amb la música de la vida: el silenci.