Priorat
Dissabte 20 d'abril 2013
Segueixo el bloc d'en Miquel Colomer d'Arenys de Mar i, com tothom, sol dir la seva. Fa pocs dies parlava de la diada de Sant Jordi. Ja s'acosta. Em va agradar molt un comentari. Deia que està molt bé que la gent compri un llibre, una altra cosa és que se'l llegeixin. Encertat. País de poca lectura. País atrafegat que va per feina, malgrat l'atur existent. Alguna reminiscència estranya en deu quedar del que deia la iaia Gracieta: el que diuen els llibres no t'ho creguis, hi poden escriure qualsevol cosa i la meitat són mentides. Lògica en estat pur emanada del discurs d'algun rectoret ignorant de poble o comentat per l'amo de la fàbrica tèxtil que era molt llest i tot un senyoràs. País de gent poc fantasiosa molt arrelada a la terra i ara que tot trontolla i el terra s'esfondra, ens costa reaccionar; a molts els deuen mancar imaginació i els recursos de tot tipus per sortir de l'atzucac m'imagino.
M'agradaria llegir el darrer llibre de l'Espinàs. No crec que digui gaires mentides ni que hi posi gaire més pa que formatge. M'agraden les impressions personals i les narracions planeres d'experiències viscudes. A l'Espinàs el seguia molt a l'Avui, després l'he anat seguint a batzegades al Periódico. N'he llegit tres llibres de viatges a peu, un per Galícia, l'altre per la Llitera i el darrer pel Priorat. Del Priorat en tinc molt bon record de la darrera i única vegada que hi he estat. Amb la família ens vàrem hostatjar al Hotel-hostal Sport de Falset. Recomanable del tot. Comarca molt feréstega, res a veure avui amb la del llibre de l'Espinàs, lluny i aprop de tot arreu. Fa dies el van entrevistar per Catalunya Ràdio i deia que li agradava parlar i escriure de les coses properes i senzilles i que potser no és necessari, tampoc va dir que no s'hagués de fer, escriure sempre sobre Florència o sobre París. Li agradava més la quotidianitat. Hi estic raonablement d'acord. Ens sol passar que parlem de coses llunyanes i les properes les obviem i jo no en sóc aliè. He voltat força. He vist la tomba dels reis catòlics a la catedral de Granada on jau el Trastàmara. No vaig escatimar esforços per anar a San Lorenzo del Escorial a palpar la profunda decadència de la monarquia secular española dels austries: Carlos I de España i V de Alemania inspiraba admiración, Felipe II respeto, Felipe III indiferencia, Felipe IV gracia y Carlos II lástima ... i dels Borbones val més que no en parli ... i no he estat mai a Poblet i a Santes Creus on reposen les restes dels reis del meu país, els de la Corona d'Aragó. Pecat mortal i no sóc gens monàrquic, però gairebé no m'ho puc perdonar.
Segueixo el bloc d'en Miquel Colomer d'Arenys de Mar i, com tothom, sol dir la seva. Fa pocs dies parlava de la diada de Sant Jordi. Ja s'acosta. Em va agradar molt un comentari. Deia que està molt bé que la gent compri un llibre, una altra cosa és que se'l llegeixin. Encertat. País de poca lectura. País atrafegat que va per feina, malgrat l'atur existent. Alguna reminiscència estranya en deu quedar del que deia la iaia Gracieta: el que diuen els llibres no t'ho creguis, hi poden escriure qualsevol cosa i la meitat són mentides. Lògica en estat pur emanada del discurs d'algun rectoret ignorant de poble o comentat per l'amo de la fàbrica tèxtil que era molt llest i tot un senyoràs. País de gent poc fantasiosa molt arrelada a la terra i ara que tot trontolla i el terra s'esfondra, ens costa reaccionar; a molts els deuen mancar imaginació i els recursos de tot tipus per sortir de l'atzucac m'imagino.
M'agradaria llegir el darrer llibre de l'Espinàs. No crec que digui gaires mentides ni que hi posi gaire més pa que formatge. M'agraden les impressions personals i les narracions planeres d'experiències viscudes. A l'Espinàs el seguia molt a l'Avui, després l'he anat seguint a batzegades al Periódico. N'he llegit tres llibres de viatges a peu, un per Galícia, l'altre per la Llitera i el darrer pel Priorat. Del Priorat en tinc molt bon record de la darrera i única vegada que hi he estat. Amb la família ens vàrem hostatjar al Hotel-hostal Sport de Falset. Recomanable del tot. Comarca molt feréstega, res a veure avui amb la del llibre de l'Espinàs, lluny i aprop de tot arreu. Fa dies el van entrevistar per Catalunya Ràdio i deia que li agradava parlar i escriure de les coses properes i senzilles i que potser no és necessari, tampoc va dir que no s'hagués de fer, escriure sempre sobre Florència o sobre París. Li agradava més la quotidianitat. Hi estic raonablement d'acord. Ens sol passar que parlem de coses llunyanes i les properes les obviem i jo no en sóc aliè. He voltat força. He vist la tomba dels reis catòlics a la catedral de Granada on jau el Trastàmara. No vaig escatimar esforços per anar a San Lorenzo del Escorial a palpar la profunda decadència de la monarquia secular española dels austries: Carlos I de España i V de Alemania inspiraba admiración, Felipe II respeto, Felipe III indiferencia, Felipe IV gracia y Carlos II lástima ... i dels Borbones val més que no en parli ... i no he estat mai a Poblet i a Santes Creus on reposen les restes dels reis del meu país, els de la Corona d'Aragó. Pecat mortal i no sóc gens monàrquic, però gairebé no m'ho puc perdonar.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada