Eufemismes

Dimecres 17 d'abril 2013

Entenc l'eufemisme com allò de voler dir una cosa sense dir-la pel seu nom i fer-ne servir una altra que vol dir allò però no s'acaba de dir perquè no vol dir el que realment vol dir encara que ho sembli. Patètic. És com parlar del mal lleig. Tots els mals són lletjos i poden arribar a ser bons si serveixen per replantejar-te moltes coses que s'han fet malament, fins i tot el per què de la malaltia. El bé estèril també es por convertir en mal pel sol fet que t'embolcalla en una bombolla irreal i egoista. Tot és relatiu. Filosofies barates tot plegat. Avui he escoltat un eufemisme sublim i  em pregunto com hi pot haver gent amb aquesta gran capacitat per crear-ne i em meravella que una persona que em faig creus com pot haver arribat a ser ministro hagi estat capaç de dir el que ha dit. Bé al Reino de España, qualsevol tros d'ase pot ser ministro del qualsevol cosa i no sol ser gaire estrany. Parlo de la Fátima Báñez, aquella ministra de treball que es veu que no ha treballat mai. Es veu que a partir d'ara la gent jove que marxa a l'estranger a treballar ja no són emigrantes i llastima que la Maria Matilde Almendros ja no hi sigui perquè no podran escoltar España para los españoles. Resulta que ara passaran a ser mobilidad exterior. Sublim ... realment sublim ... i no em crec que l'hagi ideat ella aquest eufemisme ... massa sublim per a una persona que aparenta llums limitadetes i que les sol fotre de cavall estant sense cap mena de vergonya.