L'exèrcit de les tenebres

Dimecres 3 d'abril 2013

Vaig acabar l'exèrcit de les tenebres, el llibre compartit del meu nebot en Xavier. Em consta que l'ànima del llibre és seva. Haig de dir que m'ha agradat. Em fa pensar en un que vaig llegir de la Cornelia Funke que estava ambientat a Venècia. La temàtica del llibre no és pas el que més m'apassiona. No sóc massa lector de fantasia, però la trama i el fil conductor no et fa parar fins que l'acabes. N'estic llegint tres o quatre a la vegada i els vaig deixar per acabar-lo. Molts personatges, molta acció i agilitat el fa amè. El tractament dels personatges potser és el punt a millorar. Els personatges em resulten massa previsibles i molt definits psicològicament. És un tema difícil i amb l'edat se n'aprèn i jo m'ho miro ja des d'una edat i tampoc ho trobo, ni molt menys, greu, sols és un aspecte a millorar en un segon i en un tercer llibre. He llegit coses de gent que en diuen consagrada on el tractament psicològic dels personatges té molt a desitjar. El que si que m'ha agradat molt és l'ambientació i les citacions històriques i la capacitat d'englobar la trama en un context històric i social molt concret. Ho valoro molt i a més amb gent jove que viuen molt el present amb poc coneixement del passat. Una cosa és la fantasia i l'altre cosa és saber-ho situar una novel.la en una època molt concreta de la història europea i fer-ho creïble al lector. És difícil i s'aconsegueix. M'agrada també que la trama passi en dues ciutats molt concretes com són Barcelona i Viena, una burgesa amb expansió, una altra aristocràtica en decadència.