Ressaca
Dimecres 24 d'abril 2013
Ressaca de Sant Jordi. Més llibres per llegir. Petit plaer i hores guanyades a l'avorriment i botifarra a la ignorància. Ressaca del Barça. Derrota sense excuses. Els mals arbitratges no serveixen de queixa. Abans no ens els miràvem mai i ara ho fem sempre, mal senyal. Abans guanyàvem i ara perdem més del que caldria. Tot és un xic diferent. Ens manca motivació. Estem com apalancats i vantats de cofoisme. Tampoc hem de retreure res a l'equip, ens ho ha donat tot aquests darrers anys, però tampoc cal aplaudir les derrotes i més si no han estat acompanyades d'esforç per no rebre-les. Calen lleugers canvis, tampoc s'ha de fer foc nou com alguns ja prediquen per aquests mons de Déu. La base és sòlida i no ho veig tot perdut, malgrat ser molt difícil, fins i tot podem remuntar si tenim un dia brillant dimecres vinent. És obvi que la planificació de la temporada ha estat pèssima. S'han esgotat recursos i sembla que tot hagi estat foc d'encenalls. Una primera volta de la lliga excepcional no ho ha de tapar tot i enlluernar a ningú, la realitat és la que és. Temporada de moments molt bons i brillants i ahir el pitjor del pitjor en molts anys. Semàfor d'alerta i cal una forta sacsejada i no sé qui l'ha de fer. En Rosell no és en Laporta. En Zubi no és en Txiqui. En Tito no és en Pep. En Messi no és en Maradona. Uns eren líders i els altres no. Crec que aquí rau la diferència. Aquest any hem viscut de rendes passades i crec que això no serveix. Cal que la presidència es mulli i comenci a prendre decisions serioses, cosa que no fa, calla i atorga i això que té la premsa del grup mediàtic més influent a Catalunya i expresidents poc escrupolosos i ploraners a favor. En aquest món no n'hi ha prou de ser notable i bon gestor, cal vetllar el lloc d'on venim: de l'excel·lència i no deixar-la mai.
Ressaca de Sant Jordi. Més llibres per llegir. Petit plaer i hores guanyades a l'avorriment i botifarra a la ignorància. Ressaca del Barça. Derrota sense excuses. Els mals arbitratges no serveixen de queixa. Abans no ens els miràvem mai i ara ho fem sempre, mal senyal. Abans guanyàvem i ara perdem més del que caldria. Tot és un xic diferent. Ens manca motivació. Estem com apalancats i vantats de cofoisme. Tampoc hem de retreure res a l'equip, ens ho ha donat tot aquests darrers anys, però tampoc cal aplaudir les derrotes i més si no han estat acompanyades d'esforç per no rebre-les. Calen lleugers canvis, tampoc s'ha de fer foc nou com alguns ja prediquen per aquests mons de Déu. La base és sòlida i no ho veig tot perdut, malgrat ser molt difícil, fins i tot podem remuntar si tenim un dia brillant dimecres vinent. És obvi que la planificació de la temporada ha estat pèssima. S'han esgotat recursos i sembla que tot hagi estat foc d'encenalls. Una primera volta de la lliga excepcional no ho ha de tapar tot i enlluernar a ningú, la realitat és la que és. Temporada de moments molt bons i brillants i ahir el pitjor del pitjor en molts anys. Semàfor d'alerta i cal una forta sacsejada i no sé qui l'ha de fer. En Rosell no és en Laporta. En Zubi no és en Txiqui. En Tito no és en Pep. En Messi no és en Maradona. Uns eren líders i els altres no. Crec que aquí rau la diferència. Aquest any hem viscut de rendes passades i crec que això no serveix. Cal que la presidència es mulli i comenci a prendre decisions serioses, cosa que no fa, calla i atorga i això que té la premsa del grup mediàtic més influent a Catalunya i expresidents poc escrupolosos i ploraners a favor. En aquest món no n'hi ha prou de ser notable i bon gestor, cal vetllar el lloc d'on venim: de l'excel·lència i no deixar-la mai.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada