Conviccions

Divendres 12 d'abril 2013

Ja ha arribat el cap de setmana en diuen. Reconec que abans m'agradava que arribés el divendres i descansar dos dies. Ara, si haig de dir la veritat, se me'n fum, m'esperen dos dies llargs. El divendres arribo que no m'aguanto els pets, ja n'he parlat altres vegades i el cap de setmana m'ofereix la mateixa perspectiva, diferenciada, això sí, que els dies feiners, la mateixa rutina i la repetició de les mateixes coses, ja sigui el treball, llegir, escoltar música, veure la tele, el Barça o la família ... tot es converteix en monòton. Deu ser divendres i el cansament es nota. És més, aquest pòsit l'he escrit dissabte mentre escolto Catalunya Música.

He obert el Facebook i la Susana, una bona companya de treball, ha penjat una dita que he trobat molt interessant i que hi combrego gairebé en tot. La dita diu, faig la traducció: Espanya inverteix en ciència la meitat del que dóna a l'església, però, malgrat tot, els catòlics amb càncer prefereixen la quimioteràpia al rosari. Generalment gent que conec que fan molt gasto aparent de catolicisme sempre m'han demostrat que són els que tenen més por a la malaltia i a la mort. Generalitzo i no és, ni molt menys extrapolable a tothom, però sol passar que els que en fan menys gasto, i ara parlo per experiència pròpia, són els que donen a la malaltia i a la mort com un fet que un dia o altre tot fineix i quan arriba arriba. Més serenitat aparent per amagar la por a l'abisme. Abisme que no hauria d'existir si les conviccions són tant fermes com es vol demostrar i es considera que el pas per la vida és efímer i l'ànima alliberada del cos viurà eternament en un regne instal.lat enllà a les alçaries on diuen que la felicitat no s'esgota mai. El consol terrenal, lògicament, ha de ser el rosari i el patiment. Poca resiliència. Els tractaments pal·liatius per la resta, pels que creuen només en allò de pols érem i pols tornarem i poc combregadors de regnes de felicitat eterna. Còlic mental de divendres.