Dolents

Dilluns 15 d'abril 2013

Hi ha coses que no es poden dir. N'hi ha d'altres que no es poden dir i ni tan sols es poden arribar a pensar. Si el pecat existeix, aquest és un pecat mortal que et porta a l'infern de cop. Ni Déu ho disculpa. En Rouco potser, però no és Déu. No es pot acusar a una colla de desesperats que fan escrache de nazis i menys si l'acusador és un càrrec públic del partit que mana al Reino de España. M'imagino que aquesta gent que mana i gosa dir aquestes bestieses, deuen tenir assessors i també m'agradaria imaginar-me que ells mateixos disposen d'un cert bagatge cultural. Crec que d'intel.ligència no els en deu sobrar massa, però uns mínims diria que els deuen tenir i si no els tenen, molt malament anem. Si són conscients del que diuen i ho continuen dient i si s'hi fan forts, llavors actuen de mala fe i denoten una visió molt restringida del món. No es pot anar per la vida acusant a tothom que no és i ni pensa com tu de nazi ni de res. Aquesta paraula té un significat associat massa dolent. La gent de l'escrache poden tenir els seus defectes, però et juro que de nazis no en tenen res, com a molt estan emprenyats i molt ... molt desesperats amb algun infiltrat buscabregues si ens posem a buscar pèls als ous. Els nazis feien ús d'uns altres mètodes i si no que repassin els escrits d'Amat-Piniella o els de Primo Lévy i veuran com les gastaven; allò no eren ni insults ni escridassades, eren quelcom més. Molt de patiment i molta crueltat gratuïta. Etiqueta acusativa vana, com les que deixava anar aquell que sortia cada  Cap d'Any i el pare, any darrera any, deia que semblava el ninot de Can Fors. Aquell homenet de la tele també sempre culpava de tots els mals de la seva España als masones, comunistas y separatistas i el mal mai era ell, sempre eren els altres ... potser l'educació que han rebut aquesta gent que ara titllen a tothom de dolent o de nazi ve d'aquella època en blanc i negre ... no ho sé ... només ho demano.

Comentaris