Das Liebesverbot

Dissabte 27 d'abril 2013

Aquest estiu a Perelada Das Liebesverbot de Richard Wagner, la seva primera òpera i primera vegada que es representarà a l'estat espanyol. Les he vistes totes menys aquesta, Die feen, Rienzi i el Parsifal. Les primeres òperes de Wagner es representen poc. Parsifal és imperdonable que no l'hagi vista mai. Si pot servir com a disculpa, haig de dir que vaig gaudir els cors finals del primer acte estirat a la gespa de fora el teatre de Bayreuth. A Perelada segurament no hi aniré. La crisi em fa estalviar i pagar factures. Sóc conscient que l'entorn i les circumstàncies em porten a això, però també crec que estic malgastant a butxaques foradades temps i, el que més em preocupa, vida i experiències irrecuperables. Els diners es guanyen o es perden, s'estalvien o es gasten cap i a la fi només són diners. El temps mai s'estalvia, es gasta i una vegada gastat està perdut i no es recupera. No m'agrada la mentalitat conservadora i no cal que digui perquè. Les dretes i les esquerres me la suen molt i els de centre són com l'aigua de marduix de gust insubstancial i indefinible. Tinc un dilema ideològic seriós, no sé massa què sóc, però ho tinc molt clar, pel que fa al país que vull  i on vull arribar encara que molts facin bufar vents contraris. Ahir mateix a Vic a l'Atlàntida hi va haver un homenatge a Manuel Carrasco i Formiguera. El nou d'abril va fer setanta cinc anys de l'afusellament a Burgos per part d'en Franco. Classe mitjana en estat pur, manteniment d'estatus, de modus vivendi, sensació classista d'empobriment generalitzat ... Acte emotiu, auditori ple i crits d'independència. Ara toca estat propi ... independència ... classe articuladora de la societat que veu amenaçats els seus interessos ... ara els vents bufen cap a una direcció molt concreta  ... anem cap allà ... aprofite-m'ho.