Thatcher

Dimarts 9 d'abril 2013

Aquesta mena d'indolència sentimental i ensucrada bonista que se sol donar quan algú es mort, em sol molestar força. Ho trobo senzillament hipòcrita. Hi ha morts que s'ho valen altres no i l'excès de bonisme em sona fals o a desconeixement de l'absent. Ahir van morir dues dones famoses: la Margaret Tatcher i la Sara Montiel. La primera potser hauria estat millor pel món que no haguera nascut. La segona ni fu ni fa, cap mena d'interès. No voldria ser dur ni groller, però no puc estar d'acord ni sentir cap mena de sentiment positiu vers una persona que ha fet molt per portar-nos al món a on estem ara mateix. El món abans de manar ella era un xic millor, almenys ho semblava i existia una voluntat implícita de conservació de la societat del benestar. A partir del seu mandat, res de res, liberalisme salvatge irresponsable, decadència i perspectives de futur fosques. Molta gent trepitjada per afavorir a unes minories adinerades. Tot és lícit sense regulació. Es va envoltar de depredadors econòmics desmantelladors de la societat del benestar. Si l'enterren amb honors de Cap d'Estat, ens hauríem de plantejar quina és la línia que separa l'honor i el deshonor.

Precisament avui ha mort en José Luís Sampedro. Recomano les lectures com la sonrisa estrusca i la vieja sirena. El primer llibre el recordo vagament. El segon ha estat una de les lectures que més m'han impactat. Humanisme en estat pur. El recomano, com recomano la darrera entrevista al Singulars del 33. No cal parlar-ne, cal veure-ho i cal llegir-lo. No tots els morts són igual i no són el mateix, malgrat tots deixin petja i la valoració del llegat personal ja és cosa de cadascú. Aquest home d'economia en sabia un pou i no era cap depredador, no cal.

Comentaris