Me'ls torneu?
Dilluns 1 d'abril 2013
M'agradaria molt que se'm retornessin els gairebé cinc euros que em fan pagar impositivament cada any per subvencionar a un grup privat de comunicació que estava instal.lat al carrer de Pelayo de Barcelona. Aquests cinc euros em farien més servei si me'ls pogués gastar en cafès a l'hora d'esmorzar després de quatre hores de treball. No m'agrada pagar-los per coherència. De què haig de subvencionar a una entitat privada quan la mateixa naturalesa de l'empresa privada és autogestionar-se amb els seus propis recursos? No, no vull que els meus diners serveixin per alimentar a la serp que llença verí anestesiador al procés sobiranista català i al mateix temps estem desmantellant per insostenible la coorporació catalana de notícies. A vegades penso que som un país que ens podrien coronar a tots i no precisament amb una corona de llorer.
No em faria res pagar més diners, o els que toquin, per mantenir racionalment els serveis públics de comunicació. Sóc oient del matí de Catalunya Ràdio. Hi ha gent que em comenta que com és que una persona tan de la ceba com jo pugui escoltar en Manel Fuentes. Alguns d'ells escolten RAC1. M'està molt bé. Escolto en Fuentes perquè m'hi he acostumat, perquè m'agrada el seu to punyent i perquè és la ràdio pública del meu país. En Fuentes? El considero un personatge fruït de la immersió lingüística i m'està molt bé que així pugui ser. Ho considero un èxit del país i de societat estructurada que molts voldrien enderrocar. Que no respon als cànons de la catalanitat més estricta i que potser defuig del tarannà català preestablert? No dic pas que no. En Cuní, en Soler, en Bassas, En Basté ... són més el nostre tarannà i s'ajusten més al nostre modus vivendis? ... segurament. En Fuentes, en Buenafuente, en Berto, en Gorbacho, en Millán ... em costa poc veure que provenen d'una altra realitat i d'una manera diferent d'entendre el món i la vida. Potser sí que fan programes que personalment considero dolents com allò de tu cara me suena i altres d'humor que un dia fan gràcia i a la llarga em cansen i, tot plegat, em remet a un món i una realitat diferent a la que m'han educat, però que sé que existeix i no és ni millor ni pitjor i forma part de la societat que hem creat. Gairebé sempre no tot sol ser com voldríem i crec, molt sincerament, que la varietat enriqueix i millora.
M'agradaria molt que se'm retornessin els gairebé cinc euros que em fan pagar impositivament cada any per subvencionar a un grup privat de comunicació que estava instal.lat al carrer de Pelayo de Barcelona. Aquests cinc euros em farien més servei si me'ls pogués gastar en cafès a l'hora d'esmorzar després de quatre hores de treball. No m'agrada pagar-los per coherència. De què haig de subvencionar a una entitat privada quan la mateixa naturalesa de l'empresa privada és autogestionar-se amb els seus propis recursos? No, no vull que els meus diners serveixin per alimentar a la serp que llença verí anestesiador al procés sobiranista català i al mateix temps estem desmantellant per insostenible la coorporació catalana de notícies. A vegades penso que som un país que ens podrien coronar a tots i no precisament amb una corona de llorer.
No em faria res pagar més diners, o els que toquin, per mantenir racionalment els serveis públics de comunicació. Sóc oient del matí de Catalunya Ràdio. Hi ha gent que em comenta que com és que una persona tan de la ceba com jo pugui escoltar en Manel Fuentes. Alguns d'ells escolten RAC1. M'està molt bé. Escolto en Fuentes perquè m'hi he acostumat, perquè m'agrada el seu to punyent i perquè és la ràdio pública del meu país. En Fuentes? El considero un personatge fruït de la immersió lingüística i m'està molt bé que així pugui ser. Ho considero un èxit del país i de societat estructurada que molts voldrien enderrocar. Que no respon als cànons de la catalanitat més estricta i que potser defuig del tarannà català preestablert? No dic pas que no. En Cuní, en Soler, en Bassas, En Basté ... són més el nostre tarannà i s'ajusten més al nostre modus vivendis? ... segurament. En Fuentes, en Buenafuente, en Berto, en Gorbacho, en Millán ... em costa poc veure que provenen d'una altra realitat i d'una manera diferent d'entendre el món i la vida. Potser sí que fan programes que personalment considero dolents com allò de tu cara me suena i altres d'humor que un dia fan gràcia i a la llarga em cansen i, tot plegat, em remet a un món i una realitat diferent a la que m'han educat, però que sé que existeix i no és ni millor ni pitjor i forma part de la societat que hem creat. Gairebé sempre no tot sol ser com voldríem i crec, molt sincerament, que la varietat enriqueix i millora.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada