El bosc
Dijous 11 d'abril 2013
Antes que se rompa España, nosotros dividiremos Cataluña ... deia això més o menys un personatge de pensament similar a la dona que va morir fa dos dies i que volen enterrar en honors de cap d'Estat, però l'homenet és de talla menuda, xop d'aires de sagristia i no li arriba ideològicament a la sola de les sabates i, que consti, no estic defensant a la dama, més aviat em fastigueja. Això que diuen de la sentència del tribunal que dóna poders a un nano per poder canviar la llengua vehicular d'una aula i imposar a tot un cul.lectiu la seva restringida visió del món avalada pels pares i per un tribunal, és fort i no és de pa riure, és malèvol i fet amb molta i molta ... molta mala llet. Seria tant fàcil consolidar la convivència. De fet ja existeix. Avui s'han adherit trenta mil independentistes més a la causa. Fins ara pocs problemes i disputes aïllades. Avui al Parlament disputa entre la CUP i ciudadanos, ahir entre la CUP i el PP, populisme sense fonamentació. No puc triar-ne cap. Dos els obvio directament perquè no formen part del meu món. Ens volen massa mal. Tot plegat lamentable. Plantar la llavor de la discòrdia, de la manca de convivència ... nosotros dividiremos Cataluña ... va per aquí. Manca d'intel.ligència i molta mala bava. Seria tot molt fàcil. Els catalans som tant fàcils d'acontentar com de fer-nos enrabiar. Napoleó, que ens volia com a francesos, va arribar a dir que no havia lluitat mai amb gent tant feréstega i valenta com els catalans quan els trencaven la girada. Deu ser veritat, per això encara som vius després de tantes clatellades i tantes sentències persecutòries des del Decreto de Nueva Planta encara vigent avui en dia pel simple fet que encara no s'ha derogat de la mateixa manera que la dreta espanyola encara no ha condemnat el franquisme.
Als fustigadors hi ha qui els qualificada de gent maquiavèl·lica, com l'il·luminat de la divisió. Jo discrepo. Com a molt en pot tenir alguna pinzellada. El príncep, obra cabdal de la literatura política, està destinat als bons governants tolerablement intolerants amb molta mà esquerra i amb dreta de ferro. Efecte contrari ara. Sols intolerància, mà dreta de ferro colat i nul.la credibilitat. Fireta de personatges infernals en el sentit més ampli del terme dignes de pertànyer al castell en el bosc de Norman Mailer, simplement instigadors de la discòrdia.
Antes que se rompa España, nosotros dividiremos Cataluña ... deia això més o menys un personatge de pensament similar a la dona que va morir fa dos dies i que volen enterrar en honors de cap d'Estat, però l'homenet és de talla menuda, xop d'aires de sagristia i no li arriba ideològicament a la sola de les sabates i, que consti, no estic defensant a la dama, més aviat em fastigueja. Això que diuen de la sentència del tribunal que dóna poders a un nano per poder canviar la llengua vehicular d'una aula i imposar a tot un cul.lectiu la seva restringida visió del món avalada pels pares i per un tribunal, és fort i no és de pa riure, és malèvol i fet amb molta i molta ... molta mala llet. Seria tant fàcil consolidar la convivència. De fet ja existeix. Avui s'han adherit trenta mil independentistes més a la causa. Fins ara pocs problemes i disputes aïllades. Avui al Parlament disputa entre la CUP i ciudadanos, ahir entre la CUP i el PP, populisme sense fonamentació. No puc triar-ne cap. Dos els obvio directament perquè no formen part del meu món. Ens volen massa mal. Tot plegat lamentable. Plantar la llavor de la discòrdia, de la manca de convivència ... nosotros dividiremos Cataluña ... va per aquí. Manca d'intel.ligència i molta mala bava. Seria tot molt fàcil. Els catalans som tant fàcils d'acontentar com de fer-nos enrabiar. Napoleó, que ens volia com a francesos, va arribar a dir que no havia lluitat mai amb gent tant feréstega i valenta com els catalans quan els trencaven la girada. Deu ser veritat, per això encara som vius després de tantes clatellades i tantes sentències persecutòries des del Decreto de Nueva Planta encara vigent avui en dia pel simple fet que encara no s'ha derogat de la mateixa manera que la dreta espanyola encara no ha condemnat el franquisme.
Als fustigadors hi ha qui els qualificada de gent maquiavèl·lica, com l'il·luminat de la divisió. Jo discrepo. Com a molt en pot tenir alguna pinzellada. El príncep, obra cabdal de la literatura política, està destinat als bons governants tolerablement intolerants amb molta mà esquerra i amb dreta de ferro. Efecte contrari ara. Sols intolerància, mà dreta de ferro colat i nul.la credibilitat. Fireta de personatges infernals en el sentit més ampli del terme dignes de pertànyer al castell en el bosc de Norman Mailer, simplement instigadors de la discòrdia.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada