Apunts de viatge

Divendres 21 de novembre 2014

Es munta un sopà. La Dolors Bau, no la recordava pel nom i no em van caldre gaires segons per reconèixer-la, em va trucar. El temps vola i ha fet trenta anys del primer viatge important de la meva vida. El primer, algun altre ha estat millor, però sempre menys important i significatiu. Egipte al vuitanta-quatre. Vaig escriure llavors, fins i tot un reportatge al 9Nou que em faran arribar. Arreplegar una llibreta d'apunts del viatge, l'única vegada que ho he fet i potser em seria fàcil saber la resposta del per què no ho he fet més. No cal donar-hi voltes. Transcric el que vaig escriure, corregit i res afegit, el segon dia d'abandonar El Caire per tirar Nil avall Àfrica endins. Apunts de viatge.

Viatjar pel país: puc preveure que serà una aventura constant. Afany de conèixer el país i de com es viu. Real. Uns trens que són quelcom més que vells. Atrotinats, sense vidres, portes que no es tanquen, seients de fusta i on s'hi pot trobar de tot, des de bestiar, gent estranya, bruta, resignada i més d'un enfilat ajagut al lloc on es col·locarien les maletes en un tren normal. Viatjar amb tercera per conèixer la realitat i per economia precària, tot s'ha de dir. Agafar la línia de Vic a Barcelona, si es compara, tot un luxe bizantí. Un trajecte de cent quilòmetres pot arribar a durar tres o quatre hores tranquil·lament i els viatgers es prenen tota la paciència del món. Aconsellable agafar un taxi, a Ghizé ho vàrem fer, si no et fa por perdre la vida o quedar escagaixat a cada avançament quan en venen de cara. Sol ser pesat fer el tracte per l'enutjós  regateig i aquest mal regust que et deixa aquella sensació que sempre t'enreden i et menteixen. Un auto de línia és tant o més incòmode que el tren, especialment per les dones que es senten observades i grapejades pels homes que no volen que els altres homes es mirin ni toquin les seves.

Els hotels, una altra aventura. La higiene, tota a desitjar, dels hotels econòmics del país, allunyats dels turístics de ramat. Banys i dutxes amb serioses opcions d'agafar fongs si hom es dutxa descalç. Llits de vànoves gairebé mai rentades i empolsinades i llençols mig esparracats de tant rentats o de tant vells i poc renovats. Soroll pels carrers. A El Caire les botzines dels cotxes i al la Vall del Nil, la xafogor clamorosa, els mosquits i insectes varis que no tenen cap mena de problema a conviure al costat de qualsevol ser vivent, dificulten el descans i agafar el son. Et sobta aquesta mena de pudor ambiental quan s'arriba arreu, els primers dos dies, el tercer hom s'hi acostuma, com passa amb els mosquits i els escarabats. Camí i arribada a Assiut. Agost del 84.