Avingudes indefinides

Dilluns 10 de novembre 2014

Hi ha un altre tipus de cansament més grat. El d'ahir. Feliç enmig del merder. Reminiscències hel·lèniques, llatines, allunyades de la tribu i del poblat. Abocat a l'àgora i al fòrum. Deu ser veritat. El què va ser la jornada. Abocament. Els dos mons. Ara m'ha vingut al cap. Partícip esporàdic d'una mena d'àgora, d'una mena de fòrum o de formar part de la plaça. Significats i sentits molt semblants. Vàlids. No estar tan lluny de la tribu, de la cova, dels que gairebé mai s'acosten als llindars ignots de l'àgora, on es cou, on es menteix i es manipula tot el que no sol ser del tot bo, però tremendament necessari. Sensació de no pertinença plena i viure sempre en una mena de terra de ningú estranya. Entendre's, fer-se entendre, moure's i veure moure el que hi ha a l'àgora, sense formar-ne part activa i reüllada malfiadora a l'aclotament de la cova i del no moure's del poblat de camins i de barraques perfectament definides quan es té consciència que el món està ple de carrers i d'àmplies avingudes indefinides descaradament poc personalitzades.