Em conviden

Dimecres 12 de novembre 2014

Home de rutines no pas volgudes, però sí reiterades. Egmont una altra vegada i el mateix passeig diari, com Kant. M'han cridat des de la terrassa del cafè de l'Atlàntida. Beethoven vulcanitza. En Franciscu Mercader i la seva dona asseguts a tretze graus fosquejant. No eren pas sols. Temps que no els veia. Un d'aquells antics companys de feina d'apreciació molt compartida fins al traspàs de la ratlla fina de l'amistat, sí. Aturat i seure una estona. Una copa de Priorat negre convidada. Grat veure que s'agraeixi la teva presència, la conversa minsa que pots arribar a donar, sense ser res de l'altre món, en un local, aquest, envoltat de gent satisfeta, acomodada, visiblement plena, educada, gens cridanera, i sense cap mena de necessitat d'emplenar-se les mancances en tuguris tavernaris de poca plenitud, clapejats de solitaris i de personatges, no pas mal educats, més aviat no educats, que semblen emplenar-se l'existència a base de glops enterbolidors mal metabolitzats.