Estar sol

Divendres 28 de novembre 2014

Si no he estimat més, és perquè no ho he sabut expressar de cap més manera. He rebut més estimació de la que he estat capaç de donar i ho deixo. No em vull estendre. Els sentiments només em solen sortir quan escric com una mena de porcada on m'hi aboco amb grat limitat. La manca d'assumpció de la soledat, un dels drames universals de la gent aparellada erradament i que un bon dia deixen d'estar aparellats per ajuntar-se de nou pel simple fet de no poder assumir estar sol. Em costa entendre-ho, no pas pel contacte, el carnal, sempre cercable, més pel no saber què fer, pel no saber on dar-la. Arribar a casa i, quan es tanca la porta, saber que no hi arribarà ningú que no hi hagi estat convidat. Insofrible deu ser quan no s'hi ha estat educat. Insofrible. Suportable i quotidià quan es pot entendre com un espai de llibertat, com el que sol ser tot, amb mancances. Plou. Errat de pensar, i a masses voltes ho he comentat, que es té el cor gran i que hi s'hi pot encabir tot el que passa pel davant. No. Soledat, una aprenentatge com un altre, el del viure sol, del que no cal un mascle a una femella ni una femella a un mascle. Encontres ... arbitraris, casuals i que es permeti que entri per la porta i que en surti per a poder-hi entrar de nou o no, i no pas per quedar-s'hi. 

Comentaris