Que disposi

Dimecres 26 de novembre 2014

Que disposi el President. Impecable i no pas de manual. Me'l crec. Cal fer i si no fas, les mateixes pors tenallen, les antigues, les noves i les de sempre, i és el no deixar fer als que farien i deixar fer el que res fan, per ignorància, per manca de voluntat, per poca sapiència, per mala intenció o per mandra, però amb la constant de sempre impedir. Història, una altra vegada. Important. Impregnat una mica del caràcter De Gaulle pel simple fet que ningú ho ha dit i em prenc la llicència. Els subsidiaris i els dependents irritats i se'l mengen sense ser conscients del seu trist rol de subsidiaris i dependents, el sinònim pur de no ser res. Viure la història i sobtat de que hi pugui haver algú absent de saber el resultat del Barça i del discurs. Avui mateix a l'hora d'esmorzar. Opcions vàlides, gens compartides, preses com una absència de coneixement processat amb una certa gravetat. Un setze de juliol de mil nou-cents seixanta-nou a cals Bomburé, amb la tieta Carme, el tiet Sidro, l'Eudald, en Ramon Calveras, en Fernando, en Pepe, el pare sense la mare, la dona no en tenia cap mena d'interès, i jo, acabava de complir els vuit anys; a altes hores de la matinada,  sense dormir, emocionats, sense entendre-ho massa per part meva, però hi era. Recordo aquell menjador humil que no tenia de res però que ho tenia tot i un caliu que no crec que trobi mai gaire més enlloc. Aquelles butaques còmodes i atrotinades i aquella tele de tons blancs i negres. Extasiats quan en Neil Armstrong, un americà del nord, petjava la lluna amb la consciència, ara, llavors com un fet natural i casual, de poder estar present i formar part activa d'un moment dels que marca la història, com ahir, com en molts d'altres, en la seva mesura i amb la seva importància, pel simple fet que no et comportin a obligar-te a viure sempre a lluna i no pas a la de València, és massa bonica.