Que bé hi estic, a hores d'ara, a casa

Dissabte 15 de novembre 2014

Espero reemprendre lectures i reposar aquesta tarda. Torno de treballar. Quarts de dotze. Escolto, mentre faig - hauria estat més correcte dir escric - l'esborrany, el quart moviment de l'heroica de Beethoven i una selecció de músiques de l'Amarcord del Nino Rota i alguna cosa del Pink Martini, mentre ho passo a l'ordinador. Fa temps que vaig parlar de la música de Beethoven, vés a saber quan, i que sempre incidia en els períodes de traspàs meteorològic: les primaveres i les tardors. Temperamental, apassionat i amb objectius vitals clars, sense voler dir que puguin arribar a ser vàlids universalment. Allunyat, avui, del què va ser el dissabte passat. Dissabte de passivitat esportiva. Un Barça cada dia més dolent i el derbi inèdit d'hoquei de la comarca, l'esport que més m'agrada. Un Vic Manlleu. Molta diferència, sense massa color més enllà del que hi havia a les graderies. Avesats els vigatans i novells els manlleuencs. Gent molt poc agressiva. S'agraeix. No són els del Voltregà i tampoc són aquella mena d'insipidesa, propera el que hom podria assimilar al camp del Barça emplenat de turistes, de l'afició vigatana quan no hi han els mermes animant amb els seus càntics. No m'agraden els punts i apart. Tot ve seguit. Successió estilística i ortogràfica, la meva, la que m'agrada. Reposaré. Ho espero. Potser m'arribaré al Casino, potser, o aniré a buscar - aquesta mena de variant dialectal santaularienca que el comprar sempre és l'anar a buscar i es barrufa tot amb el fer - xurros a la xurreria, obvi, els xurros es compren a la xurreria, i a Vic, a la del passeig, per sopar amb la Bruna i en Gil, els nebots que ens toca fer de cangur aquesta nit, com una mena d'aprenentatge, aprenentatge, del que potser ens tocarà fer alguna hora sense ser nebots, sense precipitar, sense ser un desig, no, però com allò que els vells, els savis de la vida o de la poca vida, en diuen llei, precisament d'això, de vida, i, si no es compleix, tant se val. Les lleis, com també han de ser d'obligatori compliment, quan no són volgudes o consentides, s'han de transgredir. Que be hi estic, a hores d'ara, a casa.

Comentaris