El riure ploraner del benestar social

Dimarts 24 de novembre 2014

Llegir al mitjà subsidiari de sempre que el Duran reclama que la política es centri en el benestar social, envoltat de benestants i d'empresaris que el més social que deuen entendre deu ser el seu cercle, social. No m'estora, però, és cert, em fa ressorgir sentiments de classe i clarificar els origens. La política social que puc albirar, m'esparvera, massa enlairada, benestant i política del fetge cobert, deixant caure engrunes al terra fent creure que cauen pans de quilo i reclamant, això sí, agraïment etern. No deu ser l'hora. L'hora de la societat del benestar, la que regula, la que no viu subordinada fins el dia que tots se'ls hi ensorra, només em resulta vàlida si s'aplica a cada segon i a cada minut del dia. La resta, malestar, pobresa sobrevinguda per excés i descompensació de riquesa. El volum de diners sempre és el mateix, varien els fluxos i les transaccions. Trontollada i cames ajudeu-me a posar-hi remi o a tornar a entabanar a quatre tòtils. No estranyar les plataformes nouvingudes, de poca base ideològica, emprenyades, els independentismes de fugida, de claus roents a on aferrar-se, podem, podemos, tant se val ... sorgides, més enllà que me les cregui, que siguin vàlides ... tema apart. No és el cas. Aquest Iglesias, si hagués viscut a l'època de Jesús i n'hagués pres la identitat, predicant com predicava aquell i ara predica aquest, sense haver-me enredat encara, tampoc crec que m'hagi enredat aquell, un ja m'ha ofert i el d'ara no m'ha ofert res en consistent, no pas el cas del Duran que ja sé el què m'ha ofert i el què em podrà oferir, res o el mateix que és el mateix que res. El predicador, el d'ara, el que em vol oferir, em fa sentir com llavors es deurien sentir el fariseus que se'l van prendre com una mena d'il·luminat i no pas com un vividor de la vella política dels vells reis de Judea, pel simple fet que encara no hi ha arribat, només predica i al predicador, el de llavors, també es van fer seves les seves idees i una altra, una altra, política n'ha fet estat.