No n'albiro la subtilesa

Diumenge 2 de novembre 2014

Les receptes de la Merke i la dels rics miserables, com també les de la política dels qui estiren més el braç, sense poder, que la màniga, la meva tendència, la tara dels Prat, no serveixen per a res. Molest per l'aplicació global i sistemàtica de la primera opció i em superaria la segona si no hi poso aturador i una elevada dosi necessària d'enuig. Ahir vaig treballar cinc hores. Sentir-me més estúpid i imbècil segur que és impossible. Una altra vegada i no serà pas la darrera. No em calen ni vaguetats ni expressions convencionals contingudes buides de contingut. Em sobren i em molesten. Català, burro amb cadascuna de les seves lletres, una darrera l'altra, i sé, que per més que em queixi, aniré a treballar encara que m'hagi de llevar a les dues de la matinada i si el dia de Nadal convé, convindrà i arribar a taula amb el dinar cuinat el dia abans, manllevant hores de son, es farà. Ho sé, del cert. Remugar i pèrdua de drets, el llençol de cada bugada que se'n va riu enllà fins al pantà o al mar, on els recull el qui res ha fet i s'aprofita de les hores ridícules manllevades a la vida que, com més se'n treballen, menys productives són. Com ahir, tornant del cementiri, abans del desastre, d'aquesta mena de despropòsit, del Barça, les botigues de roba obertes. Molta gent ociosa de dissabte la tarda al carrer, menys mirant i poca comprant. Hereus inconscients de la política de la Merkel, de la misèria, de perdre drets i llençols, tant se val, sinònim de disposar de menys diners a la butxaca i creure's que l'austeritat serveix per a reactivar, el què? No n'albiro la subtilesa, si és que en té cap.