Un home pixant

Dimecres 5 de novembre 2014

He vist un home pixant darrera un arbre i no era pas forani. Català i conegut. Cara de circumstàncies. Ens coneixem de vista, del comú de la ciutat i ens saludem al carrer i al Casino. Ningú anònim, no. Pixaner. No sé si s'esqueia i si és sancionable. Un de sol. Esporàdic. Assolir una necessitat immediata, també n'hi ha d'altres i hauria estat entesa de la mateixa manera. Darrera un arbre o d'unes mates, tant se val. La pixera quan ve resulta insuportable i l'aguant, com la necessitat, la que sigui, sol ser la que és i és difícil de contenir. Expulsar, expandir, la solució. Reprimir-se, histèria, mala lluna, mal viure interior exterioritzat i oposicions guanyades sense concurs de mèrits a la bogeria a molt curt termini. Pixera, fer-s'ho a sobre, una opció no vàlida. Amagat amb la complicitat del plataner. Cap interès proporcional de mida ni de flux. Enxampat i no pas de cap malifeta, anys ha, un fet habitual a cada cantonada, brut, execrable a ulls d'ara i ningú amb cara de circumstàncies, llavors, ni home ni dona, no pas. Naturalitat que ha comportat a la desnaturalització personalment no aprovable.