Minúscul fricatiu

Dijous 6 de novembre 2014

Tanquetes militars a Tona. Espanta-sogres. Efectius dels seus nacionals, els d'ara, arreu, grisos, els d'abans, amb la mateixa mentalitat uns i altres. L'Espadaler, com sempre, acatarà el que digui la policia judicial i la fiscalia. No creu que s'arribi a aquest extrem, però si cal, farà el què li diguin, faltaria més. Poc més a dir. A les vuit del matí a peu d'urna per honorablement presidir-la. Formar part de la història i em fot la poca talla de molts polítics, com tampoc m'agraden massa masses dels mitjans de comunicació del país, no, del paper covard de la banca, del comportament de les elits i del poder econòmic en general. Poca mentalitat de país i del que pot arribar a representar el bé comú. N'he parlat i em reitero. Cansa. Són el què són i puc arribar a albirar fins on arriben. Ara s'apunten al carro i, a la primera sacsejada, es deixaran caure per enfilar-se al nou carro que passi si els convé. Cantarella monòtona. Obstinat amb el treball, amb escriure, en poder anar devorant llibres, en poder continuar somniant impossibles i recordar el que podria ser irrecordable... el què sóc i sentir-me un minúscul fricatiu que vol formar part d'aquesta història majúscula que s'està escrivint volent fer el mínim de faltes ortogràfiques i de sintaxi, amb la disculpa que sempre se'n poder fer algunes i anar-ne aprenent. Ostres! Dijous.