Ordres no inculpatòries no revisables

Dijous 20 de novembre 2014

Algú es pot arribar a imaginar que el sogre d'un ex ministre de justícia alemany o austríac, pugui pertànyer a una fundació anomenada Adolf Hitler i es prengui la molèstia d'amenaçar a les víctimes de l'holocaust? Sense holocaust, però amb la motxilla de quaranta anys de dictadura i d'ignorància democràtica, això passa a Espanya. Potser, i segur que seria inútil, explicar a un alemany o a un austríac i encara més a la resta del món civilitzat el per què la memòria històrica en mans d'aquests hereus del franquisme no avança. No cal que m'ho avancin els mitjans, com ara ha estat el cas. Sol hi arribo i fa molt de temps que penso que cap ha pagat pel mal ofert. Avui fa trenta-nou anys d'aquell dia recordat amb força exactitud, gris i fred a Vic, i carregat d'ombres per no haver estat capaç llavors, tenia tretze anys, tota la ignorància política del món i poca vida, d'abastar la magnitud del què va ser, del què va passar després i del què està passant ara en aquesta Espanya que fa aigües per tots cantons. Seria bo que el gobierno, mitjançant una mena de decreto ley con rango de ley orgánica no consultiva y de ejecución inmediata, fora capaç de suprimir el vint de novembre del calendari a partir de l'any vinent i saltés del dinou al vint-i-un de dret. Mala data. Se'ls hi moren tots. José Antonio Primo de Rivera en faria setanta-vuit i avui la Duquesa d'Alba, un altra tarannà, una altra categoria, la de parents llunyans tan il·lustres com, Don Fernando Álvarez de Toledo y Pimental general de los tercios de Flandes, del Duque de Berwick o del Conde Duque de Olivares. Grandes de España. Poca cosa més a dir i el sogre que se'ns emprenya perquè ataquen el seu honor, paraula que deu saber que apareix al diccionari, em temo que no més enllà, i s'enfila quan li retreuen que va estar còmplice de les malifetes d'un criminal. L'home, es veu, només rebia ordres no inculpatòries no revisables ni reparables.