Dèries que no s'escauen

Dissabte 25 de novembre 2017

Hi ha mostres de respecte que no les acabo d'entendre. M'acaben de desestimar la intenció del vot i em deslegitimen el pensament polític mitjançant tèrbols articles constitucionals que no he votat. Em volen fer creure que se'm respecta. No hi trobo cap mena de lògica en aquesta mena de raonament. No és cert. Prové de legislació imposada per manca de debat, de diàleg i de respecte predicat. Sembla parit de mal engendrat ressentiment i amb profund desig d'humiliació. Malaltís viure i fer viure. Vicepresidència que ofen al vuitè manament del Déu que tan es diu estimar i creure amb fe abnegada i fanàtica. Alliberats pel sagrament de la confessió i per la facilitat de perdonar-se pecats que a ningú perdonen. M'empatollo i em deixo emportat per dèries que no s'escauen. Escoltar notícies i quimeres enfaristolades que poca salut ofereixen i massa ressentiment escampen. No es pot dir que no se'ns ha privat de res i que s'ha tornat a la normalitat. Deu empresonats. Jutges i fiscals de parcialitat manifesta. Jornades a s'Agaró. S'arrosseguen. La cambra de comerç, el president, no entra en política. Estabilitat, confiança, reactivació, possibilita de negoci, de creixement, paraules boniques i buides de contingut si no van acompanyades de més cosa i d'una de molt concreta. No serà pas dignitat l'estranya paraula? Em noto contundent i no ho hauria de ser, genera problema. Lògica. Ministres i cap-grossos del cent cinquanta-cinc impartint lliços de justícia de la seva, mentre els súbdits en volen collir les engrunes. No s'entra en política i es tira als lleons a un president legítim que la majoria del poble ha escollit. Exiliat a més de mil quilòmetres nord enllà on no m'adono que la gent sigui tan lliure, tan rica, ni tan justa com em predicava el cant al temple d'Espriu. Deixats, deixat, de la ma de Déu, per uns i altres per poder arreplegar quatre engrunes dels qui ens volen plebeus, que formem part de la plebs. Formar part de la polis, de l'espai de llibertat política, de debat, de llibertat, no els hi deu convenir, ni interessar, perquè poc es deu voler arrossegar com ho sol fer la plebs mal instruïda.