Tèrbols sentiments patris

Dimecres 29 de novembre 2017

Fa fred, plou i es fa fosc. Ideal per a no anar enlloc o per tancar-se al cafè silenciós. Haig d'anar a tancar el cotxe. El tinc al carrer. Pinten el garatge i els pintors no marxen fins a les set. Mandra vestir-me i sortir al carrer. Podria escriure dies calcats com aquest d'inèrcia de cabòries que es resolen pel simple fluir dels límits quotidians del deixar passar. Avui, un d'aquells dies de fàcil definició i d'espera per afrontar nous projectes no trencadors i de baixa intensitat que fan tirar endavant i animen el dia a dia. No es tracta pas de les eleccions, no, però sí el volar la setmana que ve i poder arribar a trepitjar una ciutat ja coneguda. Dia d'evitar notícies de malícies ja del tot insofribles, molestes en extrem, aprofitades, i més quan poden arribar a violentar el món de la cultura, de l'art, del món que obre la finestra de la llibertat i del raonament, i aprofitar-se de la tasca restauradora del mestratge de tota mena per a rampinyar o, simplement, per a destruir i per ganes de fer mal en nom de res o de tèrbols sentiments patris.