El goig de despullar-se

Dissabte 18 de novembre 2017

Endarrerit d'escriure i més d'una vegada indecís de decidir. Pensar a deixar d'escriure el dietari, el blog, o els còlics mentals vomitats. Validesa de voler expressar absència de complexos. El goig de despullar-se, i ho percebo costós i natural hauria d'estar. Més ens hauríem de despullar. No es fa. No és hàbit. Res a dir, però més fàcil seria el viure, perquè existir ja és cosa quotidiana. No ens despullem, no ens expressem, tampoc ens toquem i massa es pastura, un encertat sinònim d'existir. Manca d'incentius. Parca expressivitat que pot arribar a ser censurada. Em resulta dolorós acceptar actitud negativa, però no m'és igual rebre censura, però em satisfà rebre crítica de tota mena. Dispost a acceptar, el que m'empeny a continuar escrivint còlics mentals, despullat d'alguna manera i a expressar-me en llibertat en tèrbols temps de mancances consentides que no s'haurien de tolerar de cap de les maneres.