Un bon empleo

Divendres 30 de novembre 2017

Sembla que deu costar poc arribar a ser ministro del reino on em toca viure en aquests temps d'anguniosos. Em puc arribar a imaginar que no deu caldre saber gaire cosa per a arribar a oferir vés a saber quines sobrades capacitats. D'imaginació no sé si massa en disposo, si ja n'he gastat molta o tota la tinc per gastar. Un mal estalvi o una bona despesa. Creure's, el ministro, que alguna cosa se sap i a tirar milles barrabassades. Aconseguir un empleo a base d'embotir-se temaris al cervell, entesos com es pot arribar a recitar el parenostre i amb suposada incapacitat d'interpretació matisada. I si ets nét, fill o nebot d'un de molt llustre embetumat, portes obertes i que treballin els altres. Un bon empleo. També hi ha portes que es tanquen, les de les presons, per exemple, a on es diu que tan bé s'hi viu. Ho diu un d'aquests ministros de tèrbola saviesa, dels de bon empleo. Presidis confortables, fins i tot millor que moltes de les llars dels súbdits que estimen el reino que menestral n'és el ministro. I no es tracta de cap invenció, tampoc és cap rondalla, només és una veritat que costa de creure. O és que en el reino dels mentiders, la veritat sona a mentida? Imaginació no estalviada.