Gratitud de poder escoltar

Diumenge 12 de novembre 2017

Enllitat com poques vegades; bé, cada dia m'allito, però aquesta vegada ha estat amb una elevada densitat de cansament. No haver donat, ni de bon tros, la volta al rellotge. No vol dir res. El tragí ha estat intens. Incongruència de no saber massa ni el què es vol ni el què es disposa per acomodar-se al moment. Em sol resultar relativament fàcil si no es perllonguen excessos. És bo esbargir-se, com també ho és avorrir-se i deixar caure hores mortes al cabàs de l'oblit. Apuntat a la darrera, ahir, la de les llumenetes dels mòbils, i a esperar que poca més n'hi hagi. Fidel seguidor de serè emprenyament. Pasta al pesto i costelles de xai al forn amb amics. Bon beure. Bona conversa. Política, formem part de la polis. Més callat del que acostumo a estar. Silenci parlat. Gratitud de poder escoltar i cap intenció a interrompre ni a rebatre gairebé res de res.