Vida absenta de beguda

Divendres 17 de novembre 2017

Pensar que la vida absenta de beguda etílica se'm faria difícil i abordaria un problema seriós. No crec que hagi estat mai alcohòlic en el sentit més estricte del mot. Pot ser que una deriva genètica em deu afectar. Avis i oncles, homes i dones, de vida massa treballada, de mancada vocació, d'insatisfaccions afogades en excessius gots de vi o de copes de xampany o de barat conyac, que va comportar no haver pogut optar a tot allò que els hi hauria pogut oferir altres oportunitats no arrossegades per nefastes circumstàncies. Cert que abonat, jo, estava, quan oportunitat se m'oferia, o me la buscava, en oberta o en amagada exposició. Puntual, una renúncia necessària, una més de les múltiples que m'he imposat, una mena d'error que em censura el terapeuta, i he conclòs que em són d'embastada i no sargida utilitat, imposades i acceptades, saludables des d'un vessant i d'angoixa no despistada i persistent. Beure enfangat de molts gots d'aigua. Aigua i combinats etílics no deuen lligar. El fang les empastifa. Molèstia em dóna el proper dia que puc arribar a passar si enfangament m'empaita . No val la pena el mal moment que comporta, encara que sigui, o pugui arribar a ser una renúncia, una més, acceptada, útil si no ve comportada d'altra mena d'inestabilitat descompassada d'altra mena de mal no tan palpable però potser de profunditat més real o imaginada.