Presó solidària

Dilluns 20 de novembre 2017

M'he empresonat solidàriament. Estrany perquè no he estat mai entre reixes. Ningú em tira cacauets ni em donen cap plàtan. No em sento cap mico i sóc un simi evolucionat que a voltes  sento que no hem evolucionat de la mateixa manera que el pare em va ensenyar. Respectable si es respecta, però aquest no ha estat el cas.  Hi penso, i no sé pas si massa, però sempre em resulta amarg no poder respectar a qui no em respecta. No ho hauria d'escriure. Ho penso, Engabiat, i què?  L'entorn acompanya. La plaça i el sol s'aclofa. El fred comença a fer-se sentir. La gent que passa et mira, et saluda i et dóna la ma. Ningú se'n fot, més aviat et donen suport, et parlen i et discuteixen pros i contres i els escoltes. Un plaer de democràcia, d'àgora, de fòrum, de plaça. Escric quan puc i com puc perquè m'agrada sense poder-ho evitar. Pantomima mísera que poc a veure deu ser en el que és en la realitat dels qui hi porten més dies dels que cap els hi convindria. A ningú convé estar empresonat sense justícia, deixant perdre hores mortes i mòrbides en nom d'un estat de dret que trampeja de tort. Ara en porto una, d'hora. Ràpid ha passat. Una me'n queda i a casa, dutxa, sopar i a dormir al cantó apropiat del llit. Demà m'espera un dia feiner.