Silenci retingut

Dimecres 8 de novembre 2017

Massa cosa dolenta, i de bona també, em guardo a dins. Sovint exploto, i més del que convindria, fent ús d'una certa bipolaritat expansiva de ràbies i d'alegries costoses de controlar quan m'esdevenen. Callo, i més del compte, encara que se'm consideri persona parladora i de conversa fàcil amb gent acostada que em resulti grata. Sol passar que no m'ho acabo de creure i és cert que se m'apropa gent. Em satisfà. A vegades m'enutgen. S'acosten a parlar-me o a informar-se de vés a saber què amb certa satisfacció que sol ser corresposta. I la realitat, la que sento, o la que m'imagino, em pot arribar a semblar una altra, la de la pesadesa de qui diu força sempre el mateix i no varia massa de sermó o de qui abusa d'una certa contundència o que li fotin cossa a la boca quan la vol obrir segons a on i que opti per una mena de silenci retingut.