Bandejar l'oci

Divendres 24 de gener 2014

Masses dies fa que no avanço. No hi ha manera. Treballar, treballar i treballar. El que molta gent voldria i jo el primer a voler que tothom treballés. Totes les maces piquen i unes més que altres. Poca cosa a dir o molta i massa que se'n calla. Aturat de lectures, si he llegit vint pàgines del Jünger ja fa prou. Mala setmana. No estic còmode vivint d'aquesta manera i incapacitat de plantar-se. Hi ha alguna cosa que m'hi sobra i masses que em manquen. Em diuen afortunat, sí, però aquest sentir, ho sento, si alguna hora em manca segurament me'n doldré, no entra en el meu imaginàri de la fortuna. Complaguda i adormida existència, la de treballar, menjar, dormir i processament instintiu de diverses activitats metabòliques enregistrades en la memòria cau del cervell executades sense cap mena d'esforç. Instint. supervivència. Quatres frases fetes, més o menys encertades, per a no perdre l'hàbit de la parla i nul.la capacitat d'abstracció. Existència viscuda així aquesta setmana. Agafo el Jünger i m'entra son. El deixo. Demà torno a treballar i és dissabte. Treballar, treballar i treballar. La feina ens colga. Poques ganes. Que duri. Consol. Tota l'eternitat pel repòs, la vida per a treballar i per a negociar, allò que nega l'oci. Vida impregnada de negacionisme, la que em fa entendre certs tarannàs molt arrelats territorialment. Treballar i poca cosa més. Incomoditat.