Molest localisme

Dimecres 29 de gener 2014

Ridícul em sembla aprofundir i insistir en el localisme. M'és molest. Encara que em caiguin simpàtics i visqui a la comarca, no vull ser un hobbit, però tampoc vull oblidar que està bé ser-ho. Passar de la generalització al localisme em sobta i no m'agrada cenyir-me a només el que es cou a la cova. La cova com a més a més, com a referent i com a nucli no únic i poc diversificat. Sortir-ne. Ningú sóc. Poc n'he sortit, m'hi he quedat. Home de comarca referenciat a dues capitals, una de petita i una de cosmopolita. Me'n complac i dec estar fet d'aquesta mena. Detesto escoltar allò que tothom és igual o el ja se sap quan no se sap res, res de res i em molesta referenciar al dolent, al poble sempre n'hi ha un que ho és més que tots els dolents de la terra, al corrupte, al ric, al borratxo o el que ha fet diners i els ensenya; se'n malfien i en parlen tot el dia. Es cerca sempre el que ha fet de malament per malvolença, per enveja, ningú gosa dir en veu alta el que pensa, però si ho diu en boca petita i closa i, com a molt, en petit comitè, el de confiança que ho anirà a escampar arreu, quan el que s'aspira és a ser com el que ho fet i ho està fent malament perquè en va tip. No es culpa ni es jutja, fins el dia que cau, llavors se'l trinxa, el que és realment culpable dels mals, de que les coses no rutllin, el que ha comès pecat, el mortal, escudat sempre en la no veritat i en la no mentida. Gairebé mai es sol destacar als que ho han fet bé, la immensa majoria, se'ls ignora. El referent com a no miratge. Tot ha vingut d'una conversa a l'hora d'esmorzar, m'han referenciat una mena de trol, sí, m'estimo més ser un petit hobbit, més m'ho estimo. Algú que ha fet molts diners i ningú sap massa com, el llepaven i li reien les gràcies fins que ha marxat i ha pujat al cotxe identificatiu, un BMW. Trinxat i profundament envejat per hobbits, trols, algun orc i cap elf. Molest localisme.