El foc a casa

Dilluns 21 de gener 2014

No és important si el tsunami m'arrossega o caic a terra enmig de la trinxera en la brega i en sóc una víctima. Una més. Consciència de no comptar per a res o ser un número. És igual. Sumar. Encara que no caigui, una víctima més dels danys col·laterals, un eufemisme, abans se'n deia rebre hòsties. Cada dia injustament més pobre i amb menys drets i més obligacions, les que no voldria i em retallen el que realment em fa falta per poder viure amb dignitat. No dec ni devem, la majoria, els simples cucs, ser res ni ningú. Em molesta semblar no tenir cap mena d'importància i al caure saber que m'arraconaran perquè no seré ni el primer ni el darrer i formaré part de la nosa del pilot. Una nosa que suma i voldria que fóra capaç per a poder guanyar la brega, per aturar el degotall i per poder desemmascarar, no de pa riure com es sol fer, als culpables, els que es fan veure i els que s'amaguen, el pitjors, els que ens han portat a ser breguistes sense voler ser-ne. Plagut de no formar part d'aquestes vuitanta cinc persones que disposen d'una fortuna major ells solets que la que disposen tres-mil sis-cents milions d'humans. No els produeix cap vergonya. Normalitat absoluta. Angunia. No crec que se'm consideri de classe mitjana. Tampoc sóc pobre. Alarma social. Empobriment. Comencen a rebre les classes mitjanes, el motor lògic de la societat democràtica. Lògica de manual. Els obrers han rebut sempre. Lògica de manual. Manca de solidaritat transversal. Les alarmes sonen ara, no abans. Els obrers al peu de la trinxera, els peons dels escacs, els de la feina bruta i els primers a caure. Carn de canó. Deixa de ser lògica de manual, encara que ho sembli i es pugui arribar a pensar. Deu dependre del cantó on vinguin les garrotades. Tot és molt relatiu. Vaguetats. Sempre la mateixa cançó i mira que n'és de lletja. Prejudicis i algun sentiment de classe, per què no? Detesto haver d'apagar el foc quan s'ha calat a casa teva i es feia l'orni quan es calava a cals altres i mai s'ha volgut anar-lo a calar a cals piròmans ... complicat ... humà massa humà ... o una mena d'egoisme emmascarat?