L'ull de l'almirall

Divendres 17 de gener 2014

A hores intempestives, com sempre, el nocturn de Catalunya Música, de cinc a sis de la matinada, a la feina, mentre feia una entrada de genero, escolto el concerto grosso número sis de Haëndel interpretat per l'academy of St. Martin in-the-Fields dirigida per en Neville Marriner, els mateixos de la versió en vinil dels concerts de Brandenburg de Bach, un dels primers àlbums que vaig comprar. Ha estat una bona manera de començar el dia. Sí, música del barroc, quan encara les ciutats devien ser relativament petites i no diré pas habitables, llavors insalubres i de no gaire bon viure. M'ha vingut a la memòria Sant Pau del Camp de Barcelona, romànic, al vell mig del Raval, a cavall entre les rondes de Sant Antoni i de Sant Pau. Centre històric, altres èpoques a les afores, al camp. Parell deuria passar, barroc enllà i abans, amb Sant Martin, a Londres, també al camp pel que sembla i ara al punt més cèntric. Trafalgar presidit per la columna i l'estàtua de Nelson, l'almirall, heroi, tolit i mort a la brega, sacrificat per satisfacció de la prosperitat de la pèrfida Àlbion i per ser, entres molts d'altres, de dins i de fora, culpable de la decadència de la ja llavors Espanya, fins feia poc apel·lada monaquía católica; decadència que encara els dura excusada sempre a base d'honor, honra i desfetes de tota mena.

Comentaris