El temps passat

Dilluns 27 de gener 2014

Trobo inútil i no pas estúpid preguntar-te què faries si tornessis a viure un determinat període de la teva vida i què hauries pogut millorar. Inútil. No cal. El que no s'ha fet, fet no està. Obvietat. Cap mena de lamentació. Sempre es podrien haver fet les coses amb més cura i, si sóc sincer, penso que Déu ni do. No enyoro gens el retorn a temps passats. Puc arribar a enyorar moments molt concrets, però mai la globalitat, quina mandra em faria tornar a reviure experiències viscudes, ja les vaig viure una vegada i no me'n calen dues. No ho vull. Em val i em complau el bon record i em puny el dolent. Ja va passar. Tornar-hi no seria el mateix. Aigua passada, beguda, escolada i abocada a la mar, a la mar de la vida i dels records. Recordar i rememorar és, amb tota seguretat, una de les coses que m'agrada més de la vida i que m'allunya de l'existència. Inclús trobo positiu rememorar els mals moments; ha estat bo viure'ls, pair-los i superar-los de la millor manera possible, encara que deixin cicatrius i alguna ferida mal tancada, m'és igual. Cal. Saviesa. Vida, no pas en el mateix nivell de l'existència. Diferent. Complementari.

Comentaris