La gota minúscula

Dijous 9 de gener 2014

Una cosa em té impressionat, em costa la seva acceptació i no és altra que la tendència a veure el cantó dolent de les coses i a donar per suposat que et poden fotre o que tot et sortirà malament d'entrada. Es deu tenir un problema quan el món es veu d'aquesta manera, per sort no és el meu cas, i el que deus fotre ets tu o estàs molt afectat per l'entorn que t'ha tocat viure. Mai la capacitat de solucionar res. Sempre pensar en la derrota en tots els àmbits, sigui el país, l'esport, la feina, la quotidianitat ... mai voler veure que les coses són el que són, que solen sortir bé, mai un desastre i poc a veure en les figuracions de les ombres més profundes de l'embogiment, és impossible, impossible. Un trist viure per qui el viu i per qui l'ha de suportar; la capacitat resignada d'adaptació s'esgota, un fet. Cansament psicològic intens i migració de caràcter. Negativitat  pertorbadora mai positiva provocadora de pors paralitzadores i, em temo, amagadores d'un egoisme molt amagat en les capes més profundes del subconscient, no ho sé, m'ho penso. Em supera. No són mai les coses com les voldríem, mai ho són i mai ho seran, però tampoc cal atribuir una dosi massa elevada de negativitat a tot el que ens pot arribar a passar, no és real, no és veritat, tampoc és mentida, però no resulta agradable tractar el món com un escull insuperable fora límits. Paranoia. Cercar solucions immediates i, si no hi són, no cal amoïnar-se, deixar passar el temps sense deixar de cercar. No donar peu a l'esgotament. Avui ho estic, d'esgotat, per un afer que no ve al cas, sense cap transcendència; em deu passar com aquella gota minúscula que cau al got ple i el fa vessar. Cap importància, cap, però, com sempre, la meva sortosa dissort, com em passa a la feina, al dia a dia, sempre resoldre, sempre, mantes vegades, no masses, però rellevants, errades per excés de responsabilitat mal retribuïda i poc reconeguda, cap mèrit. Sol ser així. Negre i no estic empipat, gens. Buidat, només això i poca cosa més. Versió sublim escolto ara mateix d'en Micahel Jackson, Smile. Qui ho diria. Genial. Recomanable.