Qüestió de rols

Dijous 16 de gener 2014

Dos dies escoltant música de Haydn sense ser dels meus músics preferits. Em deu haver agafat una febrada sense tenir la grip. A Vic en diem el grip, gota normatius. Formo part de la plebs que no podria formar part de cap partit polític ni de cap ordre monàstic. No m'agrada manar ni que em manin, intento no ser un ninot. Ni obedient ni desobedient. Em molesta l'obediència cega i els que desobeïxen normativament. Aristòtil. sempre el mateix. La llibertat com a utopia, com la ratlla de l'horitzó, sempre la veus i mai hi arribes, mantenir el somni per avançar. Avui un pas més i se me'n fot força, la veritat, deu ser allò que per aconseguir fites es deuen haver de fer passos inútils i aquest en deu ser un de necessari. Així ens ho fan creure i recolzo la protocol·lització. Tinc ganes d'oblidar-me del procés, arribar al final i deixar de suportar les ridiculeses dels que ens hi voldrien a la seva manera i ens toleren odiant-nos. Espero que tot tiri endavant precipitadament. Me'n faig creus i em complau haver aportat petits granets de sorra al procés, ja sigui participant en les consultes, en la signatura de vots, en la manifestació, a la via ... Constato que no serveixo per crear gaire cosa, ni per instigar, ni per motivar, però sí que dec servir per recolzar i per treballar, encara que menys del que voldria. Qúestió de rols, d'organització i de caràcter.