Que juguin els alfils

Dissabte 11 de gener 2014

Si no ens en sortim serà culpa nostra, ahir la Carme Forcadell a l'assemblea nacional catalana. Ho penso. No cal cap mena de por. Ofensiva definitiva amb la partida començada. Tot just s'han començat a moure els peons i aviat es farà saltar algun cavall. Les peces grosses, les que decideixen la partida, es reserven pels moviments importants i decisius. Els alfils apunt d'entrar a matar. El rival ens juga amb les blanques, teòrica certa avantatge, i a nosaltres ens ha tocat jugar amb les negres, ens farà falta més enginy i anar una jugada enrederits. Opció a l'habilitat. Partida llançada. Avui toca la recollida de signatures per la independència, pel dret de petició. Un pas més. Feina ben feta. Resulta trist haver de demanar el què et pertoca i començar la partida quan l'adversari ha començat a jugar, a moure el primer peó blanc, el que no arribarà, el que fan fora aviat. Ens toca moure el peó negre, el que tampoc arribarà, l'imprescindible per a començar i deixar saltar al cavall i donar peu a les diagonals que començarà un dels nostres alfils o tots dos, els que m'agradaria que comencessin a aclarir la situació.