Sense un xavo

Dimecres 22 de gener 2014

El Barça d'abans, els dels merders, sembla que ha tornat. Notable per tradició i mediocre per mentalitat. Hi ha haguts petites etapes d'esplendor, la resta, el que tenim ara. Segur que més diners, el que deu comptar. Aquest Barça m'adorm i no el veig amb empenta per a guanyar res important. Me'n malfio. Ningú carismàtic enlloc. Manca sang i vida. Ho sento d'aquesta manera. Em fa l'efecte que tornem als vells hàbits. Avui en Bañeres a la Vanguardia no en fa sang del cas Neymar, ja en van fer amb en Laporta i no mostraven massa entusiasme amb en Pep, no era dels seus. Van estar líders molestos sense encaixament en la mediocritat volguda. Ni un semàfor vermell per la manca de transferència com tampoc al president. Segurament ens faran voler creure que tot són campanyes urgides de fora per a fer-nos mal; segur, com solia passar en les èpoques més tèrboles del nunyisme. Res clar, tot aigua de marduix. Indefinició, manca de claredat, cert interès en amagar i no dir mai ni la veritat ni la mentida. No m'agrada i no hi puc fer més. Deu ser el que vol la gent i el que ha votat legítimament, res a dir. Democràcia. El Barça, el que em fa adormir i no m'estimula per més diners que tingui i que guanyi ... em dol perpetuar els tics del president analfabet que va saber fer fortuna i es creia l'amo del món. Em provoca menyspreu i sóc dels que solen anar sense un xavo a la butxaca.

Comentaris