Enfaristolar-se

Dilluns 13 de gener 2014

M'enfaristolava sol.  Se sap que desmunten el trencadís del Palau de les Arts de València per només tres milions d'euros i tot per un nyap després d'haver-se'n gastat tres-cents. Poca cosa, només enfaristola. Encara escolto gent que voldria als valencians i als illencs integrants dintre d'una Catalunya independent. Es parla de vincles culturals, lingüístics i de reminiscències de l'antiga Corona d'Aragó ... és cert ... una part de la història ens uneix i encara masses coses ens separen. Jo me n'estaria, bona part no ens han volgut ni veure, no ens han estimat ni ens estimen, no tots, evidentment, i, ara que es veuen la pedregada a sobre, carantoines. Deu ser que s'adonen com mosseguen les dents del llop que ens ha estat mossegant durant tres-cents anys; a ells també i no pas poc. El preu que es paga per mirar massa terra endins i voler ostentar el que no s'és. El dominat no serà mai com el dominador; quan alça el cap, garrotada i a creure. Al Principat més austeritat, menys obediència implícita i a mirar nord enllà sense voler ser una mena de terra aïllada on abunden capellans, monges, hereus, pubilles i fadristerns enrolats a la milícia per conservar el poc que es té. No, no som una illa. Tot supòsits personals. Derivació de la suspensió del Manon Lescaut a València, sis-cents mil euros d'indemnització a la companyia, perduts, llençats. Cancel·lació de la temporada, no fóra cas que un tros de trencadís trenqui la closca a un pobre contribuent dels desastres. Enfaristolar-se. Em dol que es perdin el quart acte. Ara l'escolto, la Caballé, el Domingo. Puccini del més genial i no pas el més conegut.