Músics que me n'oblido

Diumenge 5 de gener 2014

Hi ha músics que me n'oblido. És el cas de Frederic Chopin, no en parlo mai i l'escolto poc. Ahir a la tarda vaig escoltar dues vegades, ara hi torno, el primer concert per a piano i orquestra. Repertori romàntic en estat pur. Tarda de dissabte de soledat absoluta plaent. La família al vigatà i jo a casa amb una única feina: anar a encarregar el tortell de reis al forn de Sant Miquel de Plaça, una altra d'aquelles tradicions que un bon vigatà no pot passar per alt. Les essències. Plovia, però poc, i la poca pluja em va enxampar, quan començava a fosquejar i els fanals encara no s'havien encès del tot, just davant les cases modernistes del carrer Torres i Bages, abans d'arribar al convent de Santa Teresa i al Portalet, a la cantonada de la cava del jazz. No vaig recular a agafar el paraigües. M'agrada quan plou i tombar la pluja fina, arrambar-me a les cases per a no quedar més moll del compte. Tornar a casa, encara sol, continuar llegint i escoltant música, la mateixa rutina de sempre, la que vull, la que m'imposo i no m'imposen, ja havia escrit. Una mica més de mitja hora m'arriba el personal, la dona, la filla i els sogres a sopar, un sopar d'estar per casa, gens sofisticat, familiar sense pretensions, i no m'enutge, no em desagrada, tampoc em trenca el plaer de la soledat de la tarda plujosa, la que vaig trobar grata aquella estona, per un dia o més, però per sempre no sé si m'hi acostumaria, no ho sé, ho hauria d'entomar, com tot a la vida. Me'n vaig, arriben els reis, hi ha qui els ha vist baixant per la costa de Sant Sebastià.

Comentaris