Musikverein

Dimecres 1 de gener 2014

Com mana la tradició quan arriba el dia d'Any Nou, a les onze del matí de peus a terra, encara que s'hagi anat al llit a les quatre de la matinada, una volta de rellotge llevat, per escoltar i mirar com toca la filarmònica de Viena a la seva seu, el Musikverein un pèl enllà de la Karl Platz. El vals com a música esfèrica. Valsos, polques, galops ... execució impecable. Daniel Barenboim. Estic poc acostumat a escoltar música de la família Strauss, avui i poques vegades més, gairebé sempre de forma casual. Lleugera, agradosa i empasadora. Música lligada a Viena, a una manera d'entendre Àustria, a un imperi idealitzat, lliberal, catòlic, cruel i encisador. El Danubi de Passsau, a la Baviera, fins a Viena en bicicleta durant sis dies. Ha estat el viatge més plaent de la meva vida, dubto, vagi on vagi, en gaudeixi mai cap com aquest. Plaisir de vivre. Esfèric com la música del vals compassada al ritme de les pedalades no pas a ritme de tres per quatre. Verdor de paisatges fluvials i pobles riberencs que semblaven extrets de qualsevol conte de fades, de fades bones i de músiques ensucrades que només se'ls hi demana transmetre el que se'n sol anar mancat: felicitat i alegria. Una bona manera de començar l'any. Musikverein a quatre passes de l'Òpera i del Sacher, al cor de Viena, al cor de l'imperi, ara del de la música.