El plaer de rectificar

Dimecres 15 de gener 2014

Em plau poder rectificar i saber que els pensaments no són veritats per més convençuts que en podem estar. Coherència, incoherència, una altra història. M'estimo el criteri sempre que no es perpetuí en l'error i en la unilateralitat. Fa dies em queixava de la manca d'implicació i de resposta de la intel·lectualitat castellana pel que fa al procés català i als atacs a la llengua rebuts sistemàticament per part del gobierno. Em queixava de la manca de critica davant la rancietat retrògrada d'aquesta dreta encallada en el temps que ens governa. Em sobtava la manca de queixa i de rèplica. Ara sembla que ha sortit una plataforma, diuen molt vinculada al 15-M, formada per artistes, escriptors, actors i gent del món de la cultura que es mostren a favor de la consulta, de respectar la voluntat de la gent i dels pobles, de la democràcia. Encara no sé massa de què va, però és un pas a agrair. M'agrada rectificar, reitero, i donar la benvinguda a la nova  plataforma, malgrat l'enuig i el sentiment poc agradós que em provoca la proliferació d'entitats d'aquesta mena per a substituir o per empènyer als polítics i posar en evidència la seva inutilitat per resoldre els problemes reals de la gent ... polítics paradigmàtics de la mediocritat més absoluta i de no estar al servei dels ciutadans, només atents als interessos aliens elitistes i als propis. No tots iguals, segur que no. La plebs no se'ls creu i en desconfien. S'ho han guanyat a pols. Alguna cosa no rutlla i em sap greu, no és una bona manera de funcionar.