Els poderosos

Dimarts 28 de gener 2014

Massa propaganda a l'empresari del civet dels poderosos, de tota la patuleia que ens han portat  a l'agonia econòmica en la que estem enfangats els desgraciats. Ells cada dia més enriquits i els més podrits de tots fora de la presó, a on hi hauria d'estar més d'un dels que van a anar a la finca de Fonteta. Ningú es queixa, tots cada dia més fotuts i cada dia més indignats. Parlo d'un tal Luís Conde. Un home que segons diu té molts amics. Es veu que tots els convidats, uns dos-cents, ho eren. No me'l crec. S'ha de ser més curós amb el llenguatge i amb les definicions gairebé del tot. Majúscul ha de ser el terme amic i no admet cap mena de trivialització. D'amics, dels de veritat, se'n solen tenir no pas més dels que puguin cabre als dits d'una mà, la resta coneixences, relacions i interessos, el que em temo que deu ser el cas. Sensació de fracàs. Poca cosa a arreglar i voler reparar està en l'onda de voler amagar la realitat. S'ha arribat massa lluny i les pors sembla que no comencen a valdre. Ningú ja se'ls creu per més poderosos i rics que siguin. No me'n refio i encara menys em crec algú que munta una empresa de caça talents i em fitxa l'Esperanza Aguirre. No em lliga res o em put massa. Interessos, segur, talent en dubto. Massa temps que no combrego i ara encara menys, no em veig en cor d'empassar-me aquestes hòsties com rodes de molí. No, no puc, vull una altra situació, una altra manera d'enfocar les coses. S'ha passat l'arròs, s'ha covat, s'enganxa i costa de passar gola avall.