El país de Xauxa

Dissabte 4 de gener 2014

Inusual anar a un concert a les dotze del migdia d'un dissabte a Torelló, el concert de Càrites que es fa cada any. Músics joves, els de sempre, escampats pel món i arreplegats per a tocar un sextet de Dvorak. Toquen molt bé, emigren i ens ofereixen la seva música quan poden. Estat sense futur. Estat que s'enfonsa i ens enfonsa. País que se'n pot arribar a sortir si no continua en l'estat en que es troba. Molt clar. Sempre el mateix, la mateixa retòrica, la que no podem oblidar, no, no podem. Quines ganes tinc de passar de l'estat actual a la cosa pública, la meva. Dies de tràfec poc interessant. Comprar, gastar, consumir i no sóc pas dels que hi estic en desacord, més aviat en penso el contrari. El consum dóna vida, sempre es poden millorar les tendències i els hàbits, conscient que pot arribar a contaminar i no n'he estat aliè. L'economia s'ha de reactivar d'alguna manera. Res tornarà a ser com abans, ho crec, m'adono que la gent mira més, volta més, demana, compara preus, s'hi pensa dues vegades a comprar i els botiguers, una casta que em sol desagradar, han d'invertir més temps a convèncer per treure'n menys benefici; sembla que no abusin tant com feien temps enrere, els hi va el negoci, el guany, els impulsa a millorar, a especialitzar-se i a tractar al client amb més deferència, ara em semblen més amables i no tant llagoters com quan les vaques anaven grasses i semblava que vivíem al país de Xauxa.